Eric Ebri Molina_3r C EA 2a ensenyança d’ordino
Era tot tan divertit! Anava veient la gent caminar, els edificis tots junts, després anava avançant i anava tenint una visió molt panoràmica i hi veia molt borrós perquè quasi bé no podia obrir els ulls. Era tot com un somni, notava el vent que anava impactant a la roba, però sobretot a la cara, era increïble perquè anava amb casc. Anava apropant-me molt ràpidament cap a l’objectiu, cada cop més, veia els grafits que havia fet la gent a les parets i als murs dels edificis, tot era tan bonic! Fins que em vaig ficar en un carreró i no vaig pensar que era sense sortida. Quan ho vaig pensar ja estava esclafat contra un mur massís.