Estimats avis…

TAOUIL SOUAD_1ère COM Lycée comte de foix

Aquest estiu he marxat de viatge al Marroc, ha estat un dels millors viatges que he fet mai perquè jo necessitava reflexionar sobre el que m’estava passant… Reflexionar, sí! M’he sentit la persona més feliç del món amb la meva família i sobretot amb la meva àvia. Sí, aquella persona que tant m’ha escoltat, que tant m’ha cuidat, que tant m’ha estimat. És una persona increïble, senzillament humana i sempre present. Ara bé  no puc acabar sense dedicar unes paraules al meu avi, una presència que també aprecio moltíssim i m’ha ajudat a ser com soc. Aquest microrelat és per vosaltres, perquè sempre heu estat i ESTEU al meu costat.

Quins records

ISSAM RAMI_1ère COM LYCÉE COMTE DE FOIX

Vaig tenir un amic a l’escola primària que es deia Josep. M’encantava anar a casa seva perquè passàvem estones fantàstiques i després anàvem a l’habitació del seu germà gran a tafanejar. Al germà del Josep li dèiem el GUAPERES. A la seva habitació tenia una gran quantitat de revistes de rock i unes fotos amb unes noies que eren maquíssimes. Nosaltres ens quedàvem bocabadats cada vegada que passàvem uns minuts allà. Era una mena de gran seductor i en aquella època atreia les noies com un imant. L’admiràvem moltíssim però un bon dia va desaparèixer i amb ell les nostres il·lusions. Qui pogués recuperar aquells moments!