Dia: 20 de maig de 2020

Marta Garcia_3r C Col·legi Mare Janer

Pensava que hi arribava, cada cop era més llarg i intens, no sabia si era real. Notava aquella sensació de foscor i buidor per dins. L’únic que volia trobar era la sortida d’aquell laberint. Sentia la presència d’algú darrere meu. Corria sense rumb, intentant arribar a aquella llum que cada cop era més intensa. Vaig ensopegar, no sabia on havia anat a parar. No veia res, havia caigut en un son profund. A l’obrir els ulls, era un altre cop en aquella habitació fosca i avorrida de l’hospital. Però la realitat era una altra, el meu subconscient havia entrat en una espiral de falses emocions, jo volia arribar a la llum de la tranquil·litat.

Pol Badell _3r C Col·legi Mare Janer

Devien ser les tres del matí quan el tren va arribar a l’estació. Jo tornava del meu viatge a San Francisco. Tot era fosc, l’únic so que se sentia era el de les meves passes. Llavors el vaig veure, un home encaputxat que es dirigia a la taverna. Al cap d’una estona va sortir d’aquell cau amb un home, tots dos molt misteriosos. Es van dirigir cap a un estable relativament a prop. Parlaven en un to baix, no volien que ningú sabés el que estaven fent. Sense pensar-m’ho dues vegades, hi vaig entrar. Volia entregar-los a la policia. En plena llei seca tenien un barril enorme de whisky. Els vaig intentar atrapar. Em va ser impossible.