Marta Garcia_3r C Col·legi Mare Janer
Pensava que hi arribava, cada cop era més llarg i intens, no sabia si era real. Notava aquella sensació de foscor i buidor per dins. L’únic que volia trobar era la sortida d’aquell laberint. Sentia la presència d’algú darrere meu. Corria sense rumb, intentant arribar a aquella llum que cada cop era més intensa. Vaig ensopegar, no sabia on havia anat a parar. No veia res, havia caigut en un son profund. A l’obrir els ulls, era un altre cop en aquella habitació fosca i avorrida de l’hospital. Però la realitat era una altra, el meu subconscient havia entrat en una espiral de falses emocions, jo volia arribar a la llum de la tranquil·litat.