Dia: 21 de maig de 2020

Chloé Fernandez Bauza_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Estem sotmeses a haver de suportar al llarg de la nostra vida comentaris que poden semblar divertits als homes. A mi, m’agradaria reivindicar, entre d’altres coses, que ens podem posar el que volem, cadascuna és lliure de fer el que vulgui, ningú ens té de dir com hem de vestir, de controlar-nos on estem en cada moment del dia, és la nostra vida, i no hi ha dret que se’ns vigili. La violència de gènere, malauradament, cada cop s’escolta més. Les dones no som objectes, no servim simplement per cuinar, netejar… hem de ser valorades. Això val tant per a les dones com per als homes, però jo soc una noia i parlo en nom de les dones.

Chloe Coonen_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX

Ja sé que no llegiràs aquest text. Però necessito parlar dels meus sentiments. Em sap greu no haver-te dit gràcies, per tot allò que vas fer per nosaltres. Estic molt agraïda per les fotos i els dies que passàvem cantant al costat del piano. Mai oblidaré la teva veu. M’agradava tant, sentir-te! Quan cantaves els meus problemes fugien. Et trobo tant a faltar. Amb llàgrimes als ulls, penso en aquells moments que vam passar juntes. Sabia que te n’aniries, però no podia imaginar que fos així. Ara ja puc escriure que eres un sol. Sempre somreies, a l’hospital també… Quan vaig veure’t per última vegada, recordo la teva cara buida.