Chloe Coonen_3ème I LYCÉE COMTE DE FOIX
Ja sé que no llegiràs aquest text. Però necessito parlar dels meus sentiments. Em sap greu no haver-te dit gràcies, per tot allò que vas fer per nosaltres. Estic molt agraïda per les fotos i els dies que passàvem cantant al costat del piano. Mai oblidaré la teva veu. M’agradava tant, sentir-te! Quan cantaves els meus problemes fugien. Et trobo tant a faltar. Amb llàgrimes als ulls, penso en aquells moments que vam passar juntes. Sabia que te n’aniries, però no podia imaginar que fos així. Ara ja puc escriure que eres un sol. Sempre somreies, a l’hospital també… Quan vaig veure’t per última vegada, recordo la teva cara buida.