Dia: 23 de maig de 2020

Mario Pastor_3r B EA Segona esenyança Santa Coloma

A vegades no entenc per què la gent no s’estima a si mateixa, ni al seu cos. Són coses que mai entendré. Si has nascut així, naturalment moriràs així, o sigui que el temps que puguis, estima’t a tu mateix. Perquè ningú ens diu com hem de ser, i nosaltres tampoc escollim com som, és a dir, que aquelles persones que es vegin grosses, lletges o qualsevol altra cosa desagradable, que obrin els ulls i s’estimin. No hi ha res més a dir. No et vulguis canviar perquè te’n penediràs molt si no surt bé. I si això és degut a una persona que no es fixa en tu, tu tampoc t’hi fixis, ja vindrà algú que valgui la pena i que et sàpiga apreciar com ets.

Lua López_3r B EA Segona esenyança Santa Coloma

Sentia que el món s’acabava, que no hi havia ningú més en qui confiar, a qui dir com l’estimava. Ja no tornaria a sentir allò tan inexplicable que em feia sentir ell, amb el seu somriure, les seves bogeries i la seva passió per l’art. Tot tornaria a ser com abans que ell. Fosc, avorrit, trist i sense sentit. A partir del vint-i-set de gener de dos mil disset, no hi havia ningú en el món que valgués tant la pena com ell la valia. La Terra es va quedar sense la persona més màgica i plena d’amor que hi havia. A vegades, hem de saber deixar anar les persones que estimem, perquè mereixen ser felices com i on elles vulguin.