Miquel Guiral _3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino
La matava el fet d’estar immòbil. La comunicació amb ella no era gaire fluïda per l’estat dels seus pulmons. Ja no sabíem què fer per atenuar el seu patiment. Al final, i a contracor, la van ingressar. Ja no la veia tan sovint, ja no podia parlar amb ella, només li podia tocar les mans. Jo veia que ella no podia amb la seva ànima i que s’estava consumint per dintre però, tot i això, anava poc a veure-la. Un matí, en despertar-me, vaig veure que els meus pares havien marxat, no em vaig preocupar gaire però en veure que la meva tieta venia cap a casa vaig decidir trucar als meus pares. Em van donar la pitjor notícia de la meva vida.
Dia: 31 de maig de 2020
Què puc fer?
Berta Picanyol _3r D EA 2a Ensenyança d’Ordino
Fa uns mesos que ja no sé qui soc. Em sento apagada, fora de lloc, no sé ni què sentir, ni a qui explicar-ho. Confusa i sense paraules, cada dia em sento més lluny de tot allò que em fa feliç. Només penso en com arreglar les coses però m’adono que no tinc prou valor per arreglar-ho tot. Sento molt dolor, ràbia i frustració cada cop que em sento sola. Sense la presència d’aquelles persones que m’omplen. Amb un dolor inexplicable al cor, enganyant-me del fet que tot està bé. Vull canviar, ser millor persona i poder estar sola sense entrar en una tristesa profunda. I tot torna a començar, tot torna a estar malament i sense desitjar-ho.