Lea Roca Alís_3éme D Lycée Comte de Foix
Els seus cabells queien en suaus rínxols daurats sobre l’esquena, reflectint la càlida llum del sol. Les seves mans delicades van acaronar els eteris pètals d’una flor. A la seva cara tenia gravat un enorme i encisador somriure que era capaç d’il·luminar la més trista de les ànimes. Vaig tancar els ulls, una llàgrima va rodolar per les meves pàl·lides galtes, fredes, aquella gèlida nit de desembre. Conservant un altre cop aquella bella imatge dins la meva ment, vaig desar les majestuoses flors –que estaven agafant un color grisós, com per una descomunal tristesa– sobre la tomba de ma mare, plàcidament, endinsada dins un son etern.