Roland Garros

Julia Gil Achon_4t B Col·legi Mare Janer

Quina elegància, aquell moviment majestuós de la raqueta quan va a buscar la pilota a gran velocitat. El so sec, però alhora ple, de la pilota xocant amb les cordes. La xarxa tremola potser pel fort vent de la pista. L’aire és potent i provoca calfreds. Quina emoció jugar una final a Roland Garros; aquell silenci es pot tallar amb un ganivet, com pot ser que centenars de persones no se sentin ni respirar?
Un segon de desconcentració i la balança perdrà l’equilibri.
Cares de patiment i neguits, sabent que és el darrer esforç, amb la tensió de guanyar o perdre. Llenço el comandament de la consola en veure que m’han derrotat.
“Game Over.”

No l’entenc, de veritat, no l’entenc

Dani Guitart Ribó_4t B Col·legi Mare Janer

Crec que m’està intentant fer fora, vol que marxi. Però de veritat que no li vull fer res de mal, que soc bona persona. Està fent-me gestos però no l’entenc. Ara s’enfada, què he fet ara? No para de sortir-li sang de la boca i no sé què fer, què vol que faci aquest home, que truqui a una ambulància, que el porti amb el meu cotxe a l’hospital o que el deixi tirat aquí. Vol que marxi, m’està fent senyals perquè me’n vagi però és que no el puc deixar aquí sol i menys amb les condicions en què està que sembla que vagi a morir en qualsevol moment. Trucaré al 112, ja s’espavilaran ells que jo de veritat no l’entenc, potser es vol morir?