Ella, ella i encara ella

Inés Sangrà Canut _3ème I Lycée Comte de Foix

De vegades, sec i penso en els altres. Com seria viure una altra vida. Pot ser qualsevol persona, però la majoria del temps penso en ella. Ella, que ocupa la meva ment dia rere dia, nit rere nit. Però per què? Per què ella i no una altra? Després de nits en blanc somiant, imaginant, com seria passar una vida sencera al seu costat, per fi ho he entès. He descobert tones de coses: explicacions i justificacions per arribar a la remota conclusió, que estic bojament enamorat. D’aquella noia de cabells llargs i d’ulls blaus penetrants que un dia va aparèixer al bell mig de la ciutat i em va preguntar: “T’agradaria ser el meu príncep blau?