Guillem Clavera Torcuato_3r A Col·legi Sant Ermengol
Sento una angoixa terrible. Soc incapaç de sortir de casa. Intento creuar la porta. Vomito. Ho intento de nou, però en soc incapaç. Una imatge es repeteix sense pausa. La meva desesperació augmenta. Sento una angoixa terrible. La suor em regalima per l’esquena. Obro la porta als meus pensaments, els rebo, me’ls escolto i recolzo com faria un pare amb els seus fills. No hi ha més que una solució i ara per fi ho sé…