Meritxell Garcia Silvestre_3r C EA 2a Ensenyança d’Ordino
Primer dia d’estiu. Una tarda anant cap a casa amb moto. De cop un soroll d’un cotxe passant per sobre meu. Segons després la sirena de l’ambulància sonà i vaig notar els metges posant-me a la llitera. Tot això per un simple descuit d’un conductor a qui li va sonar el mòbil. En arribar a l’hospital de Meritxell vaig veure ma mare plorant amb mon pare. Els metges corrent i jo connectada a una màquina escoltant la meva pròpia respiració. Una llum il·luminant la meva cara, on tenia posada una màscara d’oxigen. Se sentí un xiulet, entrà un metge cridant “la perdem”. De sobte la llum s’apagà i un silenci inquietant posà fi a la meva vida.