Daniela Silva_3r C EA Segona ensenyança d’Encamp
Era petita, anava creixent i un bon dia ja tenia onze anys. Vaig adonar-me que ja era gran, ja no era aquella nena ingènua. Vaig notar canvis en el meu cos, el temps passava volant. De sobte, tenia dotze anys. Anava a l’institut, tot era nou: escola, amistats, professors, tot canviava. S’anaven diversificant les experiències i quan me’n vaig voler adonar ja en tenia tretze. Com era possible que el temps passés tan de pressa? Vaig recordar la meva infància i les ganes que tenia de fer-me gran. Ningú em va explicar el que era realment ser adolescent. Ara mateix estic en una muntanya russa entre plors i felicitat.