Dia: 24 de novembre de 2020

Laia Solé Palau _3r B Col·legi Sant Ermengol
Estava al cotxe amb ella, la meva millor amiga. Conduïa ella. Tornàvem d’un cap de setmana fabulós a la platja. Estava angoixada per com m’havia escapat de casa, els meus pares devien estar molt enfadats. Era de nit i plovia. Em suaven les mans. Tenia un mal pressentiment. Estava molt cansada. Crec que em vaig adormir i de cop… Pum! Em desperto i no sé on soc. M’incorporo i la veig plorant. Em mira i m’abraça. M’explica que vam tenir un accident quan tornàvem. M’intento aixecar i m’obliga a restar al llit i dormir. Li insisteixo que vull veure la meva mare, penedida del que vaig fer. La vida em va donar una gran lliçó.

Joan Griful Lara_3 B Col·legi Sant Ermengol
–Pare, ja t’he dit que no cal ni que em busquis parella ni que facis res, que m’agraden les noies!
–Carinyo, una noia no pot ser la teva parella, de sempre els nois van amb noies i les noies amb nois. El que has de fer és buscar un home de profit que tingui una bona feina, i no encaparrar-te amb la teva amiga del institut!
–No t’ho penso repetir més cops… M’agraden les noies! Em casaré amb qui vulgui!
–Si tornes a mencionar aquesta bur­rada et trec de casa a puntades de peu…
–Doncs si no vols acceptar-me… Millor que marxi.
–Si marxes d’aquesta casa mai més no seràs benvinguda.