Haloua Rodriguez_3r B EA Segona Ensenyança d’Ordino
Els records s’esvaeixen a poc a poc. Cada dia, cada hora, la seva veu m’és més desconeguda. La seva olor, la seva veu, el seu somriure, ja no hi són. Només conservo fotografies velles plenes de pols, extraviades en una caixa, desaparegudes entre llàgrimes i plors. Només aconsegueixo intuir la importància que devia tenir en la meva vida passada… Però res més. La seva cara, cos i rialla ja no les reconec. M’agradaria haver pogut dir-li adéu a ella, a la seva companyia i alegria. Poder-la deixar anar sense recances ni records sota la pell. Poder oblidar i avançar i no haver-me quedat amb un record incomplet i borrós. M’hauria agradat.