Dia: 14 de desembre de 2020

Mohamed Slimani_1ère MCV Lycée Comte de Foix

Tot va començar amb la lesió del base. El club no podia fitxar un substitut, va buscar a la cantera i m’escolliren. Quan m’ho van anunciar, no m’ho podia creure. Estava impressionat, emocionat, sorprès, motivat, excitat, il·lusionat…L’entrenament seria dissabte. Vaig anar a dormir ben d’hora i al matí em vaig dirigir cap al pavelló. L’entrenament va ser molt intens, però no em vaig rendir. Les hores van anar passant i arribà el gran dia. Vaig començar el partit a la banqueta. L’entrenador em va cridar i el joc va començar. Em van passar la pilota, la vaig pujar i vaig relliscar. De sobte em vaig despertar. Quin somni tan bonic!

Beatriz Pereira_1ère MCV Lycée Comte de Foix

Ara és el moment, ara és el moment d’exterioritzar els meus sentiments… Encara recordo la meva infantesa al teu costat. Recordo moltes de les tardes que vam passar-nos jugant al parc. També recordo quan anàvem a buscar a la mare al treball i molts moments entranyables. Però, un dia quan ja era conscient del que passava a casa em vaig adonar que tot havia canviat. Et passaves el dia fora de casa i em deixaves sola. La teva prioritat va començar a ser l’alcohol i el temps que em dedicaves es va esvair. La nostra vida va fer un gir i llavors amb la mare vam decidir marxar de casa. Solament voldria que fossis el d’abans.