Dia: 15 de desembre de 2020

Eva Borrallo Sanchez_3r B EA 2n Ensenyança Ordino

Era una matinada d’octubre, de sobte va sonar el telèfon de casa, una veu sospitosa i trista va començar a parlar. Una estona més tard el meu pare em va comunicar la tràgica mort d’una de les millors persones que he conegut mai, al meu cos es va produir un cop sec, no reaccionava. Vam fer les maletes i vam marxar el més ràpidament possible. Des d’aquell dia mai més la vaig poder tornar a veure, només van quedar tots els records, les paraules, les festes de Nadal… I, sobretot, els seus consells i les seves grans històries. Des d’aquell dia vaig aprendre a valorar les coses i els moments que passem amb els qui estimem.

Marta Aymà Altimir_3r B EA 2n Ensenyança Ordino

S’estava fent de nit. Tornava cap a casa. De sobte, se sentiren uns passos darrere meu, cada cop més a prop. Vaig notar el tacte d’unes mans d’home a la cintura, mentre d’altres em deien paraules obscenes. Vaig intentar resistir-me i cridar, però em van tapar la boca i em van portar a un carreró vell i abandonat. Em van començar a treure la roba a estrebades, sentia murmuris d’alguns d’ells sobre meu. Quan el meu cos va estar completament nu, els nois van començar a pegar-me i estirar-me dels cabells. No podia respirar, el terra estava brut de sang… Tant de bo hagués sigut un somni. Llàstima que ningú em pugui sentir des d’aquí.