Dia: 17 de desembre de 2020

Melissa Hamel_3ème E Lycée Comte de Foix

De vegades dorm desperta i es perd en la seva ment, com si només existís el que estava pensant, es diu “i si no ho hagués fet”, o “hagués estat millor fer-ho”, perd el temps i es tortura pensant en tot el que ha fet al seu passat. Imaginant el que passarà més endavant fins que algú vingui a despertar-la. Un cop desperta no recorda el que estava dient i continua lluitant per viure la seva pròpia vida. Aquella persona és tu o jo o qui ho sap… El que vull dir és que és igual el que vas fer malament o el que no et va sortir bé. No has de tenir por d’equivocar-te, amb el temps progressem, tots fem errors i d’ells n’aprenem.

Claudia Lluc_3ème E Lycée Comte de Foix

Fa molts anys l’avi Xavier tenia un amic molt, molt íntim, eren inseparables. Ell es deia Jaume, era un noi alt i ben plantat, d’una cabellera rossa i llarga, uns ulls blaus del color del mar l’acompanyaven. Tots dos junts van viure moltes aventures, de la més avorrida i pacífica a la més esbojarrada i perillosa. La seva amistat va ser molt llarga, no tothom arribava a tenir amistats tan llargues. Però no tot dura per sempre, quaranta anys van passar fins que una desgràcia va passar, una de tan grossa que va destruir aquesta amistat tan llarga i bonica. El viatge a la Polinèsia va ser tot un fracàs, un fracàs immens.