Dia: 22 de desembre de 2020

Anna Orobitg Latorre_4t Col·legi Sagrada Família

22.00 h: agafo les aletes i les ulleres de busseig. Surto de casa i em recorre un calfred pel cos. Avui és el dia. Sento curiositat. Ànsies. M’equipo i sense pensar em capbusso dins l’oceà Índic, sento que estic nedant entre estrelles, tot brilla. El plàncton bioluminescent és realment preciós. Em deixo anar i les onades em porten a contracorrent. Un soroll rere meu m’espanta i entre la foscor diferencio uns dofins, em toquen les cames i m’intento contenir les ganes, però no per gaire  temps. M’endinso més i més sense saber-ho, la noció del temps desapareix, em sento part de l’oceà. La llum de la lluna plena és l’únic que puc percebre

Aitana Mauriz_4t Col·legi Sagrada Família

Em dic Aitana i soc nedadora federada des de fa 8 anys, estic vivint un dels meus major somnis, viatjar pel món competint en piscines d’arreu del món o això és el que sento des de fa més de dos anys, des del llit de l’hospital. Aquesta història en particular l’explica la mare cada dilluns de cada mes. És una bonica història que intento aprofundir dintre del meu cos, per a poder fer-la realitat. Però per molt que ho intento no ho aconsegueix-ho. Dos anys immòbil en el llit d’un hospital intentant assimilar aquesta notícia devastadora per a poder fer realitat algun dia aquesta narració que explica la meva mare cada dilluns.