Sense esperança

Ainhoa Artola Sánchez_3r E EA  Segona Ensenyança d’Encamp
Tancada a casa, la soledat s’apodera d’ella. No pot sortir i això l’angoixa. Veu les cares dels companys a través d’una pantalla, ella sola a casa i els pares treballant. A través del telèfon, la seva cara s’il·lumina al veure les seves amigues. Els seus sentiments són com una muntanya russa. El no fet de sortir també li ha permès fer altres activitats que no feia, com la rebosteria. També està més temps amb la família i es tranquil·litza una mica. La música fa que surti d’aquest món. A la nit es recorda de quan anava a l’escola. Qui diria que la troba a faltar! Cada setmana la més llarga, no veu la llum al final del túnel.