Jairo Ramos Bonilla_3r A Col·legi Maria Moliner
El Bobby era molt bo, estava content: bordava i corria pel pati, vam anar a la platja a jugar i banyar-nos. Després li vaig donar el menjar i no vaig pensar que aquell seria el seu últim àpat, perquè més tard a les tres de la matinada, aproximadament, em vaig despertar, perquè bordava i quan li anava a donar aigua, vaig presenciar la imatge més traumàtica de la meva vida: com un amic del meu tiet apuntava amb una pistola a la meva mascota i l’assassinava.
Des d’aquell dia el trobo a faltar, però a la meva mare no li agrada la idea de tenir un gosset perquè no suporta pèls a casa, el soroll que fan i que s’han de treure.