Dia: 12 de gener de 2021

Leonel Goldin_3r E EA 2n Ensenyança Ordino

Faltava poc per al dia de Tots Sants i estava amb els meus amics a la plaça de l’església de la Massana, a mitjanit, quan de cop vam veure un home gran molt encorbat creuar la plaça, se’ns va quedar mirant fixament una estona i no vam poder veure-li la cara, va continuar caminant. Ens va semblar molt estrany i el vam seguir, va seguir caminant per la rampa en direcció l’escola andorrana però es va desviar i va seguir en direcció el cementiri i es va tornar a girar a mirar-nos un altre cop. Llavors ens vam amagar perquè no ens veiés però quan vam sortir de l’amagatall l’home ja no hi era i ens vam quedar sols mirant al cementiri.

Irene García_3r E EA 2n Ensenyança Ordino

La virtut de saber valorar. Tan simple com això. Un somriure, una paraula, una mirada, una abraçada, una carícia, d’aquella que no vols perdre mai. Compartir històries, moments, experiències, riures, records. Tenir algú amb qui parlar quan ho necessitis, que estigui allà sempre, que t’entengui, que t’ajudi, que t’escolti. Saber valorar tots aquests petits plaers que ens regala la vida, dia a dia, però que no sempre apreciem. Pot sonar molt típic, però realment, no valores el que tens fins que ho perds. Mai. Almenys mai de la mateixa manera. Valorar tot allò que no pots agafar amb les mans; tot allò que de veritat val la pena.