Dia: 6 de febrer de 2021

Roc Armengol Daban_3ème B Lycée Comte de Foix
Ja semblava tot decidit, la diferència era important, ningú hauria apostat per mi, m’havia costat molt arribar fins allí… No podia abandonar, havia de lluitar fins al final, necessitava guanyar punts i ho vaig aconseguir. Estàvem empatats i venia el punt decisiu. El meu adversari estava decidit a guanyar i em va fer perdre confiança en mi mateix. Ara, les cames em tremolaven, perdia forces, fluixejava. Va començar servint ell, passaven els minuts i estàvem esgotats. El moment perfecte arribà, vaig preparar-me i vaig picar la bola amb una potència i velocitat espectaculars, mai vista!.. Llavors, em sonà l’alarma del despertador.

Bruna Luisa Veloso_3ème B Lycée Comte de Foix
A l’escola va arribar un noi de l’estranger, es deia Martí, tenia 14 anys i no parlava gens la llengua catalana. El dia que va entrar a l’escola estava nerviós perquè pressentia que no cauria bé als altres nens de l’escola pel fet de ser estranger i no parlar bé la llengua. Cert! Ningú va acceptar en Martí en el seu grup d’amics. Van passar mesos i mesos fins que un dia, una noia va arribar de l’estranger, es deia Laura i tenia 14 anys. A ella sí que la van acceptar. En Martí va decidir apropar-se a parlar-hi. Van explicar-se les seves vides, van congeniar i es van fer amics. Llavors es va anar introduint en el grup d’amics d’ella.