El meu padrí

Tom Gallego_3ème A Lycée comte de Foix
El meu padrí era un molt bon home. El recordo sempre tan feliç i amb un somriure contagiós. Vestia amb camisa de quadres, botes d’aigua i ulleres daurades. Sempre va estar  aquí per ajudar-nos a les bones i a les dolentes. Sempre amb un gran cor. A mi, tot i que no el vaig arribar a conèixer molt, sempre em van dir que era una gran persona.  Avui he de reconèixer que tenien tota la raó del món. Encara ara en sento a parlar i m’enorgulleix saber que va formar part de la meva vida. El dia 11 de març del 2010 se’n va anar una gran persona. Ara, des d’allà on estigui,  sé que vetlla per tots i això em fa molt feliç. T’estimo, padrí!!!

Un somni

Sara Peixoto_3ème A Lycée Comte de Foix
Tot va començar en un escenari davant d’una multitud de gent que mirava de manera estressant. Jo ja estava nerviosa i això no ajudava. De sobte van començar a aplaudir, m’havia d’anar preparant per començar a tocar el meu estimat i preciós violí. Em vaig asseure en una cadira davant del micròfon. Va arribar el moment tan esperat i l’alegria em va envair. Vaig sentir un relaxament extrem, amb moltes emocions que semblaven notes musicals. Vaig començar a cantar amb una veu dolça i càlida que tothom va apreciar. Al mateix moment que tocava el violí i cantava els espectadors aplaudien al ritme de la melodia. Quin somni tan bonic!