Dia: 24 de febrer de 2021

Julia Quiñones_3r C Col·legi Mare Janer
Mal humor, indiferència, ansietat, depressió, adjectius que van canviar la vida d’una persona coneguda. En adonar-me’n, els primers dies no sabia què fer, com reaccionar. Setmana a setmana sabia que podia empitjorar i vaig voler ajudar-la. Al començament semblava que no tenia forces, se sentia molt sola, no tenia companyia al seu voltant i com que tenia un pensament negatiu, vaig haver de rendir-me. Després d’uns llargs mesos de patiment, ella, en pensar en la família, els amics, els companys, va voler donar-se una oportunitat a si mateixa. I en ser una persona forta ho va poder aconseguir. I sí, aquesta persona soc jo.

Brauli Moreno_3r C Col·legi Maria Janer
Aquell inhalador de diòxid de carboni era el meu pitjor enemic, sempre em deixava sense alè en els pitjors moments. Ningú et prepara per això. Els primers dies era difícil. Suposo que ens hi havíem d’adaptar, no? És difícil veure la por en els seus ulls. No tenir ni idea de què passarà, això sí, va haver-hi un moment de calma en la tempesta. La quarantena també et pot ajudar a reflexionar, a pensar en tu. Però això va desaparèixer i vam tornar a la “Nova Normalitat”. Sí, ho pensem i no tot és dolent: els prats són més verds, es respira un aire molt més pur, però…
La Pandèmia, la cura per la natura i la destrucció de la humanitat?