Aroa Carbalho_3ème D Lycée Comte de Foix
Quan era petita solien dir que quan plovia els núvols ploraven. A mesura que vaig anar creixent em demanava: com pot ser que un núvol guardi tantes llàgrimes per compartir amb tota una ciutat? A partir d’aquell dia vaig entendre que els núvols no ploraven, però nosaltres sí. Començava a ploure, la primera gota corresponia als estius, l’època feliç. La segona eren les meves pors, aquelles que mai havia superat. La tercera, els moments en els quals sentia ràbia, aquells en què m’havia enfadat amb qui més estimava. La quarta em relliscava per la cara i em feia mal. Eren els moments que m’havien deixat buida per sempre més.