Gisele Pol_3r B EA Segona Ensenyança Santa Coloma
El foc, un element que ha fascinat la civilització durant segles i ha estat adorat per moltes cultures, utilitzat des dels principis de l’espècie humana fins ara. Un ingredient tan útil per a la humanitat sense el qual sobreviure seria molt complicat. Però a la vegada un component que ha destruït milions d’hectàrees de selves i boscos, cremat milions d’animals i mort milions de persones al llarg de la història. Tot i que la gran part de vegades la culpa no és del foc, sinó de la manera com els humans l’utilitzem. Aprendrem algun dia a fer-ne un bon ús sense perjudicar el planeta?
Mes: febrer de 2021
La moto
NÚRIA CHAVEZ_3r B EA Segona Ensenyança Santa Coloma
Era el meu aniversari, per primer cop el meu pare em deixava muntar la moto de l’avi. Era el regal perfecte. Ningú va muntar la moto des que l’avi va morir. Estava emocionat, i quan vaig seure a la moto em van vindré mil records al cap de quan era petit amb ell, fins que vaig veure com el meu pare picava els dits davant meu per adonar-me que la moto ja estava arrencant. Vaig començar a sortir del garatge, a poc a poc, fins arribar a la carretera. Anava a un bon ritme però tot em recordava l’avi. Per la ràbia i tristesa, sense adonar-me cada cop anava més ràpid, fins veure-ho tot negre i veure’l a ell.
La persona misteriosa
Diego Jáuregui Gutiérrez_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Era a la meva habitació, fent deures a les dotze de la nit. De cop, vaig sentir la porta de casa, vaig obrir però no hi havia ningú. El dia següent va passar el mateix, fins que vaig posar una càmera de vigilància. Quan en vaig revisar les imatges, vaig veure un senyor molt alt i molt prim entrant a casa. Hi va haver un silenci i, de sobte, vaig sentir una respiració. Vaig anar corrent al lavabo i em vaig tancar allà mentre trucava a la policia. Quan va venir la policia van veure un senyor a sota del meu llit amb un ganivet, però va desaparèixer corrent. Anys més tard aquell senyor havia matat moltes persones i ningú l’havia vist.
‘Virtus Unita Fortior’
Berta Miquel Solé_3r A COL·LEGI SANT ERMENGOL
Andorra, el país dels Pirineus, el país que viu de la seva natura, de la seva gent, del seu comerç, on la llengua oficial és un preciós idioma anomenat català, on la gent s’apassiona per totes les novetats: per la natura, per la cultura; per la gran cultura de la natura andorrana. El país que aconsegueix que la gent s’enamori de les nostres tradicions, costums, de la nostra arquitectura romànica, de la gastronomia o del nostre vocabulari. El país on hi ha moltíssima història amagada i on es coneix tothom. El país perfecte d’habitants especials, diferents, únics, però sobretot amb un gran cor.
El meu padrí
Tom Gallego_3ème A Lycée comte de Foix
El meu padrí era un molt bon home. El recordo sempre tan feliç i amb un somriure contagiós. Vestia amb camisa de quadres, botes d’aigua i ulleres daurades. Sempre va estar aquí per ajudar-nos a les bones i a les dolentes. Sempre amb un gran cor. A mi, tot i que no el vaig arribar a conèixer molt, sempre em van dir que era una gran persona. Avui he de reconèixer que tenien tota la raó del món. Encara ara en sento a parlar i m’enorgulleix saber que va formar part de la meva vida. El dia 11 de març del 2010 se’n va anar una gran persona. Ara, des d’allà on estigui, sé que vetlla per tots i això em fa molt feliç. T’estimo, padrí!!!
Un somni
Sara Peixoto_3ème A Lycée Comte de Foix
Tot va començar en un escenari davant d’una multitud de gent que mirava de manera estressant. Jo ja estava nerviosa i això no ajudava. De sobte van començar a aplaudir, m’havia d’anar preparant per començar a tocar el meu estimat i preciós violí. Em vaig asseure en una cadira davant del micròfon. Va arribar el moment tan esperat i l’alegria em va envair. Vaig sentir un relaxament extrem, amb moltes emocions que semblaven notes musicals. Vaig començar a cantar amb una veu dolça i càlida que tothom va apreciar. Al mateix moment que tocava el violí i cantava els espectadors aplaudien al ritme de la melodia. Quin somni tan bonic!
Codi binari
Adrià Martínez Rodríguez_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
L’1 era solitari, dur i enter com ell sol. Sempre el primer, no necessitava ningú més. Però va arribar un punt que, ja cansat de només ser ell, es va fixar en el 0. Ell era introvertit, uniforme i de ment tancada. Tot i ser completament diferents, es completaven i s’entenien. A l’1 ja no li importava ser el primer, havia trobat la perfecció amb el 0. Tot i ser un zero a l’esquerra, seria el zero que li donaria sentit a la seva vida. Junts van saber crear una família amb les seves característiques, alguns més semblants al zero, d’altres més aviat a l’1. Però una família en què tots eren igual d’importants. Una família de zeros i uns.
Arguments
Iker Gonzalez Beltran_3r B EA SEGONA ENSENYANÇA D’ENCAMP
Jo era en aquella nau i a meitat del viatge ens vam quedar vagant per l’espai a causa de diverses averies. El capità ens va informar que hi havia un impostor dins de la nau. Cada tripulant havia de fer cinc feines per arreglar-la. Un company i jo vam anar junts perquè teníem molta confiança i quan vam arribar a la sala d’electricitat vam trobar un cos sense vida. Entre tots vam expulsar el Jaume, ja que ningú havia vist on era, però va resultar que no era ell. Llavors vaig haver de fer el que no volia. Quan vaig estar sol amb el meu company li vaig disparar per l’esquena i vaig acusar el Tiago, que no tenia arguments.
El senyor Jannet
JOEL LLUÍS REINOSO_4t A COL·LEGI MARIA JANER
El senyor Aldin Jannet havia perdut la seva dona, feia una setmana que havia desaparegut. Estava fumant la pipa recolzat en un pi, prop de la casa deteriorada i polsegosa que havia heretat del seu pare. Quan es va cansar d’estar mirant l’horitzó i de seguir torturant-se amb la idea de no tornar a veure la seva muller, se’n va anar cap a casa. Va baixar al rebost, disposat a caçar la rata que li rosegava els queviures guardats per als hiverns freds de la muntanya. La seva dona abans les espantava molt bé amb l’escombra. Ara, el seu cadàver les atreia com mosques, i més si intuïen un hivern molt dur i el menjar començava a escassejar.
El gran misteri
ALEJANDRO MESTRA JIMÉNEZ_4t A COL·LEGI MARIA JANER
Naixem, creixem, vivim, morim. Evolucionem, investiguem, aprenem, ensenyem. Moltes preguntes per a les quals hi ha escasses respostes. Tu mateix decideixes el teu destí, el de la teva espècie. Disposem d’un temps limitat d’existència per defecte, de manera que l’has d’aprofitar el màxim possible. Quan te’n vols adonar, resten pocs minuts per posar punt final a la teva biografia. Just en el moment que més extenuat et sents, despertes, totalment recuperat, dintre d’un nou món desconegut per a tothom. Ningú sap res, tot és un misteri, inevitable i curiós a la vegada. Això és el conegut cicle de la vida, mai saps què serà de tu…
El gos
Alex Martinez Zaragoza_3r E EA segona ensenyança d’Ordino
El gos, el millor amic dels humans. Una mascota molt comuna que dona a les persones de totes les edats una felicitat essencial per viure. Aquest és un animal que ajuda les persones en molts aspectes de la vida quotidiana, un ésser viu preparat per conviure amb els humans. Cada dia, intento no pensar com seria un sol moment sense l’existència del teu company caní. El gos és un animal que requereix molta responsabilitat i implicació però aquestes valen la pena per tal de tindre un company tan fidel i que sempre t’estimarà com el gos. Sempre serà com el primer dia en què aquell desig es va fer realitat.
Et va costar la vida
Nauel Jimenez_3r E EA SEGONA ENSENYANÇA D’ORDINO
Et despertes d’hora i et poses les sabates de futbol, els mitjons… Estàs llest, surts al camp, ho dones tot, t’esforces, lluites, no vols parar de jugar, segueixes i segueixes fins que… Vas corrent i les teves cames es trenquen, sents un mal insuportable, caus a terra i no sents res, estàs enfonsat en un núvol de tristesa, sents l’àrbitre xiulant, tanques els ulls, et despertes en un lloc on tens una venda a la teva cama un respirador. De sobte entra un metge a la sala, tanques els ulls i despertés al teu llit, vas al camp de futbol on estaves i et veus a tu a terra amb tots els jugadors mirant i tota la grada plorant.
El somni
Dani De Sousa Martins_3ème G Lycée Comte de Foix
Sentia una veu coneguda. Em deia que despertés. Vaig fer-ho confós: estava a classe, ningú duia mascareta, no hi havia gel… La veu que m’havia despertat em demanava si em trobava bé. Era la meva germana. Tot era com abans de la pandèmia. Confós, li vaig demanar per què ningú no duia mascareta. Què havia passat amb la Covid? Em va respondre que la migdiada m’havia afectat, que no sabia de què li parlava. Des d’aquell moment, vaig viure els millors dies de la meva vida. Tot eren festes, platja, viatges, nova gent i experiències inoblidables. De cop, va sonar el despertador! Un altre dia de classe amb mascareta m’esperava…
Una setmana de confinament
Gerard Daban Bartra_3ème G Lycée comte de foix
Un dissabte al vespre vaig tornar ben xop a casa a causa d’haver jugat a futbol sota la pluja. Després d’una bona dutxa, vaig posar-me a jugar a la consola. La mare, mentre preparava el sopar, va rebre un missatge de l’escola. Li deien que jo havia estat en contacte amb un positiu de Covid-19. Va venir a la meva habitació per dir-me que no podria anar al col·legi durant una setmana. Al principi me’n vaig alegrar, perquè tindria una setmana lliure; però en realitat no va compensar la feinada de recollir els treballs fets a classe. El dissabte següent vam rebre la notificació del resultat negatiu. Va passar molt ràpid el confinament!
La realitat d’un malson
Frida Jiménez Espin_3r A COL·LEGI MARIA JANER
Pors convertides en malsons. Una habitació, tres nens, el silenci de la nit i els crits de fons. El pensament en blanc i la sensació d’impotència. Veure el costat agressiu, perillós i violent d’algú a qui consideres el teu superheroi. I encara pitjor, observar tota aquesta agressivitat recaiguda sobre la persona que t’ha creat i donat l’oportunitat de viure. Portes trencades, llums cegadores, preguntes com: “Estàs bé? Què ha passat?” i agraïments per la teva valentia i responsabilitat amb els teus germans. Quan en realitat l’únic que ha estat és viure un malson. La crua realitat.
Comiat
Álvaro Fernández_3r A COL·LEGI MARIA JANER
Ningú s’ho esperava, semblava estar bé. Ningú havia pogut creure que se li esborraria aquell somriure tan encomanadís, que tota aquella alegria s’havia anat esfumant. Des d’aquell dia no sabia com podia fer-la tornar. Els dies es van tornar grisos. Enyorava la seva veu, les seves carícies, els seus petons. No podia suportar la idea de marxar amb els meus tutors i deixar-la allà, en aquella habitació tan trista, plena de cables i tubs. Cada dia no podia evitar penedir-me de no haver passat més dies en companyia seva. No podia deixar-la anar, que fos un adeu per sempre, d’acomiadar-me amb aquells records tan foscos i freds.
El somni
Marina Guillén_3r D EA 2a Ensenyança de Santa Coloma
La nena sent l’aigua calenta com li baixa per tot el cos, se sent molt bé. S’arregla amb la roba més bonica que troba al seu gran armari, li costa escollir. Baixa on estan tots els seus familiars. Junts pugen al cotxe i canten les cançons que sonen a la ràdio a ple pulmó. La nena se sent feliç amb poca cosa. Després van al parc on estan els seus amics, el sol escalfa i s’està bé. Tots decideixen jugar a pilota i s’ho passen molt bé. De cop i volta la nena ho veu tot fosc i s’aixeca. Està a la seva habitació de l’orfenat, sola, sense amics i sense cap família que l’estimi. Un dia més en aquest món sense amor ni felicitat.
La millor festa de la dècada
Cesar da Cunha_3r D EA 2a Ensenyança de Santa Coloma
El passat divendres 13 de desembre hi va haver un tràgic esdeveniment on 230 persones van ser cremades per un piròman amb un llançaflames que havia fabricat ell mateix perquè uns nois li havien robat un gnom que estava ple d’èxtasi però el nois no sabien que el gnom tenia droga a dins. El piròman va cremar tot el barri on es trobaven els nois que innocentment havien preparat una petita festa per acomiadar-se de l’institut i dels seus companys. El cap de setmana més èpic i tràgic de tota la història.
El piròman va ser reduït pels antidisturbis amb bales de goma.
2023
Nicolás Álvarez _3r A Col·legi María Moliner
Any 2023, sense cap notícia dels metges que treballen en la cura. La gent es comença a alterar i els governs no saben què fer per tranquil·litzar-los. Les poques persones que queden s’estan revelant però cada dia som menys, i sincerament ja gairebé no ens queden ni forces, ni esperança per trobar una cura. Les persones que encara es manifesten cada dia es troben pitjor i la majoria mai millora. Els sanitaris de tot el món s’han unit. El mes passat, després de provar una vacuna experimental amb gent que no ho sabia van morir, i ara nosaltres, els que ens neguem a provar vacunes, seguim amb vida però: quin cost tindrà?
Des de dalt del cel
Jessica Filipe_3r A Col·legi María Moliner
La Carla es va estirar, els records li van anar venint. El 1r va ser quan es van conèixer, la típica escena de pel·lícula; el 2n quan van començar a sortir; el 3r el dia del casament, tots dos radiants; el 4t el viatge a Dubai; el 5è l’arribada de la petita Meritxell; el 6è, les primeres gotes de sang; el 7è: “Sé que és dur però ho aconseguirem junts, no t’amoïnis”; el 8è: “Tranquil és un canvi d’imatge”; el 9è, les caigudes a terra, el “Ja no puc més”; el 10è: “Ho sentim però el tractament no ha funcionat”; i l’últim, aquell dia fosc, plujós, petites gotes d’aigua recorrien la meva cara.