Nerea Pereiro Márquez_3r C EA 2a Ensenyança d’Encamp
Sortir aquella nit va ser la pitjor decisió que hauria pogut prendre. Aquella nit, en què les ombres ho envoltaven tot, la foscor era immensa, només es podia entreveure una petita llum que sobresortia entre els núvols, però aquella llum tenia un color diferent, era de color violeta. Aquella llum em va posar la pell de gallina. Mai havia vist el cel negre amb una llum d’aquell color. El vent fred bufava tant que semblava que m’hagués d’arrossegar. Quan m’apropava al lloc de la festa un sentiment d’ansietat em va recórrer tot el cos. Un sentiment que em deia que me n’anés. Mirant enrere vaig haver de fer-li cas al sentiment.
Mes: febrer de 2021
Love myself (I hope)
Daina Moura dos Santos _3r C EA 2a Ensenyança d’Encamp
I si la realitat és un somni i el somni és la realitat? Per què ser insegurs de si mateixos? Per què et va estimar tant? Es va adaptar completament a tu. Com més ho feia, ella menys ho suportava. Ella és l’única que s’hauria d’estimar en aquest món, la que hauria de pensar en ella. Ella s’hauria d’estimar. Estimar-se és més complicat que estimar algú. Finalment, s’adona de la seva personalitat preciosa i s’estima més que a ningú. I , si no és perfecta, ella s’estimarà igual. El món no pot ser perfecte i ningú és perfecte. Be yourself.
M’estimaré més que ahir i menys que demà.
Una nova vida
Laia Dijkstra Vergés_4t Col·legi Sagrada Família
A mesura que passen els minuts, cada cop estic més nerviosa, noto com el meu cor es va accelerant. Veig com la gent va passant pel meu costat, cadascú amb els seus problemes i somnis, alguns van corrent, d’altres van caminant tranquil·lament. M’imagino on aniran, que serà de les seves vides. Tot per intentar distreure’m del futur i vida, que està a les meves portes. Noves experiències, nova gent… Tanmateix, em sap molt de greu haver de deixar els meus familiars, amics i la meva vida d’aquí. Però qui sap si, en un futur, torno? Això només ho dirà el destí.
Em fixo que és hora d’embarcar a l’avió, ja comença la meva nova vida!
L’àvia lluitadora recuperada
Alba Donaire_4t Col·legi Sagrada Família
Un bon dia em vaig aixecar tan tranquil·la i vaig rebre un missatge de la meva veïna: em va donar una mala notícia, la seva àvia s’havia contagiat pel coronavirus més conegut de l’actualitat. La meva veïna estava molt preocupada. L’àvia es trobava molt malament, estava trista a casa sense poder veure els seus fills, nets i netes. L’àvia sabia que sortiria d’aquesta i podria tornar a abraçar els seus nets i els seus fills. Feia tot el que podia per curar-se. Al cap d’una setmana va anar a fer-se la prova i va donar negatiu. Estava curada, i només saber que era negativa van anar-hi els seus nets i els seus fills a berenar.
El punt decisiu
Roc Armengol Daban_3ème B Lycée Comte de Foix
Ja semblava tot decidit, la diferència era important, ningú hauria apostat per mi, m’havia costat molt arribar fins allí… No podia abandonar, havia de lluitar fins al final, necessitava guanyar punts i ho vaig aconseguir. Estàvem empatats i venia el punt decisiu. El meu adversari estava decidit a guanyar i em va fer perdre confiança en mi mateix. Ara, les cames em tremolaven, perdia forces, fluixejava. Va començar servint ell, passaven els minuts i estàvem esgotats. El moment perfecte arribà, vaig preparar-me i vaig picar la bola amb una potència i velocitat espectaculars, mai vista!.. Llavors, em sonà l’alarma del despertador.
El nen de l’estranger
Bruna Luisa Veloso_3ème B Lycée Comte de Foix
A l’escola va arribar un noi de l’estranger, es deia Martí, tenia 14 anys i no parlava gens la llengua catalana. El dia que va entrar a l’escola estava nerviós perquè pressentia que no cauria bé als altres nens de l’escola pel fet de ser estranger i no parlar bé la llengua. Cert! Ningú va acceptar en Martí en el seu grup d’amics. Van passar mesos i mesos fins que un dia, una noia va arribar de l’estranger, es deia Laura i tenia 14 anys. A ella sí que la van acceptar. En Martí va decidir apropar-se a parlar-hi. Van explicar-se les seves vides, van congeniar i es van fer amics. Llavors es va anar introduint en el grup d’amics d’ella.
La rata
Jaume Alcón Llosada_3r B Col·legi Sant Ermengol
Tot comença amb una rata, sí, una simple rata, ni la rateta que escombrava l’escaleta ni res. Resulta que va entrar en una casa per una finestra oberta. Aquella família tenia un hàmster molt semblant a la rata que havia desaparegut feia un parell de dies. Quan la va veure, el petit de la família va exclamar: papa, mama, per fi ha tornat! La va agafar amb un gest carinyós, però de sobte, la rata el va mossegar. Tenia la ràbia, tenien poc temps, van agafar el cotxe per anar a l’hospital, però de camí van xocar. Tantes coses s’han trencat per errors tan simples: una rata, una finestra oberta, una confusió, un descuit.
‘Déjà vu’
Clàudia Garrido Tarroch_3r B Col·legi Sant Ermengol
Quan el professor d’història acaba 15 minuts tard, treu l’agenda i pregunta…
–Quin és el pròxim dia de classe?
Posa una pila de deures, mentre l’alumne més mandrós de tots pregunta si hi són al llibre, sabent que igualment no farà res de res…
–Sí, Carles, les trobaràs al llibre. Nois, les activitats 2, 3, 4, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 14, 17, 19 i 21 a la llibreta, les altres al llibre.
I aquí és quan el professor es retira lentament ignorant la mirada dels que sí que els faran.
El nen volador
Roger Buen Guans_3r B EA 2a Ensenyança d’Ordino
A les 18.37 h, a Arinsal (la Massana), un nen feliç però amb trastorns cerebrals i aficionat als anuncis de begudes es dirigeix cap al circuit on es troba amb el seu entrenador per fer una bona classe de BMX. El nen observa el que li ensenya l’entrenador, i es pregunta com s’ho fa per saltar tant. De tanta curiositat que té, al temps de descans, mentre ell beu aigua perquè el seu entrenador li recomana bona hidratació, veu que el seu entrenador no beu aigua, sinó que beu Red Bull. Llavors decideix beure’n ell també. Un cop el té a l’estómac, al seu cervell nota que li creixen noves forces espectaculars que li transmeten el poder de volar.
L’aranya de l’habitació
Martina Bringué Flores_3r B EA 2a Ensenyança d’Ordino
La Sofia era a la seva habitació. Com sempre, la tenia molt desendreçada i la mare repetia que l’ordenés. A ella no li importava tenir l’habitació així i se’n va anar a dormir. L’endemà es va despertar i va començar a cridar perquè no hi veia. A l’hospital el metge els va informar que s’havia quedat cega per la picada d’una aranya. Es van quedar en xoc, però el metge ja no hi podia fer res i li va donar l’alta. Abans que marxessin el metge va preguntar si la noia tenia l’habitació desendreçada ja que a aquestes aranyes és on els agrada viure. Quan va arribar a casa la Sofia va endreçar l’habitació i mai més la va tenir desendreçada.
L’última elecció: ella
Judit Marqués Roura_4t C COL·LEGI MARIA JANER
Mentre condueixo la miro. Dorm, que dolça es veu. Giro el cap, veig dos llums. Fosc. On soc? Hi ha dues imatges. En una em veig, viu, sol. A l’altra veig la meva filla, tombada, morta? Batec. Començo a córrer ràpidament però la seva imatge s’allunya a mesura que m’hi apropo. No hi arribo. Batec. Què faig? Veig com comença a esvair-se. Batec. No hi arribaré a temps. Batec. Corro amb totes les meves forces. Batec. Estiro el braç. Batec. M’ofego. Batec. Últim esforç. Batec. Ja la tinc. De sobte, llum.
La meva filla m’agafa la mà riallera. La miro i somric. L’abraço. He utilitzat els meus últims batecs. Ha valgut la pena.
Records
Alexia Jolina Puertas_4t C COL·LEGI MARIA JANER
Tanco els ulls. Veig una cara, tot i que puc veure les petites imperfeccions, segueixo veient-lo perfecte. La seva pell nua sota els llençols és suau i calenta. Em fa recordar moments junts, els seus cabells llisos i despentinats, aquells que m’encanta tocar i fer-hi rínxols. Es gira i amb el tou dels meus dits, li dibuixo a l’esquena els viatges que hem fet junts. Tot és fosc. Obro els ulls i passo la meva mà pel llit, és fred. Només em queden records dels moments més màgics de la meva vida, records bells que ara són dolorosos. Però sé que ell m’està esperant i quan sigui la meva hora de marxar, tornarem a estar junts.
Poders
Roger Piñero_3r C EA 2a Ensenyança Sta. Coloma
Hi havia una vegada un nen que tenia poders màgics, vivia enmig d’un bosc del Canadà. En Roberto anava a un col·legi privat, el Rocafort Premium High School. Allà anaven nens amb poders sobrenaturals. El Roberto tenia el poder de fer levitar el que volgués. Un dia es va enfadar amb un nen molt cregut que es deia Mildor. En Mildor tenia el poder que tothom el cregués, i li va dir a tothom que en Roberto es menjava els mocs.
En Roberto es va enfadar i va començar a fer-lo levitar.
En Mildor va tocar el sostre i ja no podia aixecar-se més així que es va esclafar contra el sostre i els seus òrgans van sortir volant.
Magdalenes
Ainara Amigó_3r C EA 2a Ensenyança Sta. Coloma
S’aixeca sempre amb el peu esquerre, nit i dia de mal humor. Passa pel meu costat i no em saluda. Li cau una bossa i l’ajudo a recollir però em remuga. Sempre igual. Amb cara llarga. Em porta una magdalena cada matí. Sense dir res. Està fastigosa. Sempre hi ha silenci entre nosaltres, ja estic farta del seu mal geni. Aquest matí li dic que no pot estar enfadada amb el món, que sigui feliç! M’escolta i se’n va. No té remei. L’endemà truca a casa i l’obro. Em saluda i em dedica un petit somriure. Em dona les gràcies. No ho entenc. Avui la magdalena està boníssima. I sí. S’ha adonat que les coses amb bon humor surten millor.
Una llum molt estranya
Chloé Gouarré Riba_3ème H Lycée Comte de Foix
Quan ets petit sents curiositat per tot, com per aquella llum misteriosa, aquella cosa tan estranya que quan tanques la nevera s’apaga de sobte i desapareix; però que quan l’obres, s’engega per art de màgia. Tothom ha intentat, un cop a la vida, veure com es tanca la llum de la nevera. És un d’aquells misteris a resoldre. Fins i tot n’hi ha que han intentat entrar-hi per veure si realment s’apaga, i alguns han acabat trencant la porta. Al final, acabes descobrint que ens han mentit tota la vida, que no hi ha cap tipus de màgia ni cap persona esperant encendre o tancar el llum. Únicament és un petit, senzill i insignificant sensor.
L’art dels macarrons amb orenga
Nahum Freeman Sans_3ème H Lycée Comte de Foix
Aquesta és una de les coses que, quan les veus al súper, prefereixes comprar-les fetes tot i que, en realitat, cuinar-les a casa no costa res. Vinga, decidit, deixo la mandra de costat i m’hi fico! D’una banda coc els macarrons a la cassola, de l’altra faig la salsa de tomata en una paella. I ara ve el moment decisiu: ho barrejo tot per acabar-ho al forn amb formatge ratllat i, sobretot, amb l’ingredient estrella: l’orenga que, si pot ser, no sigui de fa un any… Només de veure com es desfà el formatge se’m fa la boca aigua, però… La cuina ha quedat feta un desastre! Ara recordo perquè prefereixo comprar-los al súper…