La partida

Rafael Araujo_3ème A Lycée Comte de Foix
El meu passatemps preferit és jugar a la Play amb els companys. Cada divendres i dissabte a la nit ens reunim per jugar tots al mateix joc. Abans de començar a jugar sempre agafo un bon fuet, un suc i unes patates per si la nit s’allarga. Sovint juguem fins a les quatre o les cinc de la matinada i aleshores no em puc despertar fins a l’hora de dinar. Són uns moments increïblement importants, sobretot en aquests temps que corren. La companyia dels meus amics (tímids, amables o graciosos) és un regal per a mi. La nit de joc es converteix en dia de cansament però no canviaria aquestes partides per res del món. Visca l’amistat.

La Vida

Iker Queirós Monteagudo _3ème A Lycée Comte de Foix
Tot va començar el dia que un camió va envestir en David quan anava amb bicicleta. Es va despertar del coma al cap de dues setmanes i es va adonar que no tenia cames, estava desesperat, desconcertat i espantat. El camió l’havia deixat sense cames però estaven preparant un prototip de cames biòniques. Aquest estat emocional de tristesa el va abocar cap a una depressió insòlita.
Un dia un amic el va anar a visitar, li va explicar que la
vida són dos dies i que no se la pot passar plorant. El David va reaccionar ràpidament, es va aixecar, va agafar la bicicleta, va començar a pedalar, a respirar l’aire fresc, a viure…