Paula Anaya Pons_3r E EA 2A Ensenyança d’Encamp
Sempre m’havia demanat a mi mateixa què era la felicitat, una paraula de nou lletres que sembla fàcil i no sempre ho és. No vaig acabar de sentir-la realment fins al dia que el vaig conèixer. En aquell precís instant, quan les nostres mirades es van creuar d’aquella forma tan especial, vaig saber que des d’aquell moment alguna cosa canviaria en mi per sempre. Tot i no saber que provocaria un gir de tres-cents seixanta graus en mi. Gràcies a ell, al seu somriure perfecte i al que em treu a mi, he sentit la felicitat, l’he viscuda i m’he estimat a mi mateixa.