Un cel negre

Ariadna Riart Segarra_3r C Col·legi Mare Janer

Qui ho havia de pensar? D’un dia a l’altre va passar a una nova vida, un nou lloc, noves ànimes i nosaltres no la tornàrem a veure més. Això ho havíem pensat molt poques vegades, massa poques. Han passat dos anys i encara no ho he superat. Tot anava perfecte, fins que uns dies abans tot esdevingué negre. Tot va empitjorar en qüestió d’hores.
Va arribar el dia d’acomiadar-nos d’ella per sempre. Va ser molt trist i dur per a tots. Només hi havia llàgrimes i més llàgrimes. Des d’aleshores el meu cel és de color gris, tot i que, a poc a poc, es va tornant més blau.
Tots volem veure-la. Ho verbalitzem. Ho demanem, però sabem que no passarà.

Amor

Alexandra Saraiva_3r C Col·legi Mare Janer

Estic enamorada. L’hi vull dir i a la vegada no. Tinc por. M’agrada molt. Ho tinc decidit, l’hi diré. Li truco. Espero impacient. Arriba. Toca el timbre. Puja a l’habitació. Comencem a parlar. Retrets. Preparada per llençar-m’hi. Li faig un petó. M’aparta. Se’n va. Ploro. Torna. Entra penedit. No el miro. S’apropa. L’aparto. Intenta tornar-me a abraçar. Li deixo que ho faci. Explica. L’entenc. Perdono. Em mira. Em poso vermella. Em besa. Em poso feliç. Em mira. Somriu. Marxa. Salto d’alegria. L’endemà. Impaciència. Em truca. Afirmo. Em vesteixo. Em preparo. Quedem. Parlem. Marxem. Ens besem. Li truco. Tornem a quedar. Ens comprometem. Èxit total.