Ariadna Riart Segarra_3r C Col·legi Mare Janer
Qui ho havia de pensar? D’un dia a l’altre va passar a una nova vida, un nou lloc, noves ànimes i nosaltres no la tornàrem a veure més. Això ho havíem pensat molt poques vegades, massa poques. Han passat dos anys i encara no ho he superat. Tot anava perfecte, fins que uns dies abans tot esdevingué negre. Tot va empitjorar en qüestió d’hores.
Va arribar el dia d’acomiadar-nos d’ella per sempre. Va ser molt trist i dur per a tots. Només hi havia llàgrimes i més llàgrimes. Des d’aleshores el meu cel és de color gris, tot i que, a poc a poc, es va tornant més blau.
Tots volem veure-la. Ho verbalitzem. Ho demanem, però sabem que no passarà.