El temps i la vida

Naiara Pedescoll Recio_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Miro per la finestra i veig com plou molt. És un dia més del trist octubre. Estem en ple començament de la tardor. No m’adono de com el temps passa i ara quan miro per la finestra ja és primavera, així van passant els anys i no ens n’adonem. Ens mirem a nosaltres mateixos i ens diem: “Com ha passat tan ràpid el temps, ara soc una persona diferent, amb una vida diferent.” Jo ara, per exemple, tinc vint-i-nou anys i estic vivint en un pis de Barcelona amb la meva parella, el Leo. Ell té trenta-dos anys i treballa en una clínica dental, és dentista. Jo en canvi treballo en una empresa de disseny d’interior i d’exterior.

Un pou d’incertesa

Josep Fernández_4t COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Corre, surt, escapa, no vagis cap allà, al lloc de l’assassinat. Podries sortir il·lès, potser acabes mort, aquesta és la teva decisió. No entenc el motiu dels teus actes, rancor o ràbia? M’agradaria saber què estàs pensant a pesar de com d’impossible pot semblar. L’assassí se surt amb la seva, veient com la seva presa s’acosta a la seva pròpia perdició. Incertesa és el que m’omple en aquests moments, saber on et trobes ara és l’únic que puc pensar. Calmada mai podré estar si m’obsessiono amb el teu benestar, suposo que és típic en qualsevol figura materna. La meva pregunta és: Val la pena venjar la mort de la teva germaneta?