Sempre amb atenció  

Carlos Campos Afecto_3r A EA 2A Ensenyança d’Encamp
Tot va començar en un carrer on passaven molt pocs cotxes, per allà passava una  persona que anava a casa, però ja era ben entrada la nit i no veia res. Va agafar el mòbil, va encendre la llanterna i va veure  una persona al fons, caminant cap a ell. Va començar a caminar a poc a poc per veure qui era  i si el podia ajudar. Va mirar cap enrere perquè volia veure si venia algun cotxe. Es va  tornar a girar i no va veure la persona que havia vist al principi.  Es va espantar molt i va continuar caminant; al final, es va girar i el va veure. Li va veure la cara i, de l’ensurt, va tenir un cobriment de cor…

Vergonyós però no del tot dolent

Roberto Rebelo Pereira_3r A EA 2A Ensenyança d’Encamp
Es va despertar i es va començar a preparar perquè havia quedat amb uns amics. Va sortir de casa, caminant xino-xano cap al centre i, mentre caminava, va veure que algú el saludava. No sabia qui era, però per respecte li va tornar la salutació, sense adonar-se que aquell home saludava algú que caminava darrere d’ell. Mort de vergonya va continuar amb la mà aixecada fins que va arribar al costat d’un taxi. S’hi va pujar i va anar fins a l’aeroport, on va agafar un avió per allunyar-se d’aquella incòmoda situació. Va trucar als seus amics que, en escoltar la història, es van fer un tip de riure i van prometre anar-lo a visitar.