Dia: 11 d'abril de 2021

Marta Carmona Tor _4t C Col·legi Mare Janer

M’he despertat amb una estranya sensació: no sento l’ascensor com cada dia a aquesta hora, que puja i baixa com una atracció de fira; no sento el nen del costat que crida intensament al replà com un boig. Miro per la finestra: No passa cap cotxe, ni cap autobús, ningú passeja, cap gos estira del seu amo per fer les seves necessitats.
Surto a la terrassa, fa un sol de primavera. De cop, veig que tothom és a casa: el del quart salta a corda; el del primer corre per la terrassa, sembla que el persegueixi algú; al tercer (hi viu algú al tercer?) un senyor llegeix el diari.
M’assec al banc a prendre el sol del mes de març. Tanco els ulls.

Laura Aparicio Sánchez _4t C Col·legi Mare Janer

Tenia 10 anys i un dia com qualsevol altre ho canviaria absolutament tot.
D’un dia per l’altre em vaig tornar dèbil, vaig passar de tenir il·lusions a pors, vaig passar de ser una noia valenta a intentar trobar el sentit a la vida i no parar de preguntar-me’n el perquè. Recordo d‘estar en una sala: surten, i en qüestió de moments, veia que m’havia caigut el món a sobre. Mai més vaig saber trobar la felicitat, ni la vaig voler buscar. Tancada a l’habitació somiava en els moments que hagués pogut passar si encara pogués fer l’esport que a mi m’agrada. Avui em falta una cama i segueixo lluitant amb el càncer infantil.