Dia: 21 d'abril de 2021

Daniel Alexandre Peixoto Costa_3r D EA SEGONA ENSENYAnÇA DE SANTA COLOMA
Ara que ho penso les grandalles són les flors més boniques d’Andorra i estar dalt d’una muntanya i veure tot Sant Julià és increïble amb el sol i la brisa fresca de la tarda o fent un pícnic amb els meus amics. Encara ho recordo com si fos avui, fa molt que no vaig a Andorra, però s’està bé aquí. Quan ve el meu xicot i la mare m’encanta escoltar les seves veus i sentir com m’expliquen les seves històries. No els puc veure ni tocar-los, i ho trobo a faltar. Trobo a faltar caminar pels carrers de la Vivand agafada de la mà amb el meu xicot o anar a sopar amb la mare. Estic segura que sortiré d’aquest coma.

Marc Paet_3r D EA SEGONA ENSENYAnÇA DE SANTA COLOMA
Una dona, silenciosa i trista, asseguda en una cadira bevent un got d’aigua darrere l’altre, pensant en aquella figura humana perduda, recordant aquells moments que van passar junts, mesos, inclús anys, temps recordant com es van conèixer, en aquell bar aïllat del món, en aquell carreró fred. La dona segueix bevent aigua, omplint el got d’aigua amb desesperació, fa un últim glop, de cop es queda pàl·lida, mirant fixament aquell recipient fràgil, l’agafa i el llença al terra amb tota la seva fúria i es queda parada mirant al terra. Tant de bo el seu home hagués fet el mateix amb aquell últim got d’alcohol.