Marc Paet_3r D EA SEGONA ENSENYAnÇA DE SANTA COLOMA
Una dona, silenciosa i trista, asseguda en una cadira bevent un got d’aigua darrere l’altre, pensant en aquella figura humana perduda, recordant aquells moments que van passar junts, mesos, inclús anys, temps recordant com es van conèixer, en aquell bar aïllat del món, en aquell carreró fred. La dona segueix bevent aigua, omplint el got d’aigua amb desesperació, fa un últim glop, de cop es queda pàl·lida, mirant fixament aquell recipient fràgil, l’agafa i el llença al terra amb tota la seva fúria i es queda parada mirant al terra. Tant de bo el seu home hagués fet el mateix amb aquell últim got d’alcohol.