Carlota Sansa_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Quan em vaig despertar el vaig veure. Com si res hagués passat la nit anterior. Em vaig espantar. No tenia ferides, ni cap cop. Que estrany! Em vaig aixecar del llit i m’hi vaig acostar. No podia creure que fos ell. Potser el que succeïa era que m’estava tornant boja. Va fer un pas enrere. Estava enfadada. Com s’atrevia a ignorar-me després del que m’havia fet? Vaig començar a escridassar-lo per tot el que havia passat. Ell no contestava, es limitava a escoltar. No es movia. Era com si ho acceptés. Li vaig demanar el perquè, per què s’havia llançat? No va contestar. Llavors vaig vestir-me i vaig anar a retrobar-m’hi al cementiri.
Dia: 22 d'abril de 2021
Alerta!
Andreu Tomàs Malet_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Finalment, vam entrar. Vam esperar mitja hora davant de la porta. Era el primer dia i tothom estava espantat perquè feia set mesos que no anàvem a classe. L’ambient era tens perquè ningú tenia ganes de retrobar-se amb els professors, no volien rebre una esbroncada perquè les classes online havien estat un fracàs. Un cop a classe l’Andreu li va dir al professor: –Quant de temps!
I ell va respondre: –Com? Si ens vam veure ahir.
I aleshores… ho va entendre! La pandèmia havia estat un somni de l’Andreu. Mentre esmorzava encengué la tele i a les notícies va sentir: primer cas de Covid a Andorra! Va quedar petrificat exclamant: Noooo!