Carlota Sansa_3r A COL·LEGI ANNA MARIA JANER
Quan em vaig despertar el vaig veure. Com si res hagués passat la nit anterior. Em vaig espantar. No tenia ferides, ni cap cop. Que estrany! Em vaig aixecar del llit i m’hi vaig acostar. No podia creure que fos ell. Potser el que succeïa era que m’estava tornant boja. Va fer un pas enrere. Estava enfadada. Com s’atrevia a ignorar-me després del que m’havia fet? Vaig començar a escridassar-lo per tot el que havia passat. Ell no contestava, es limitava a escoltar. No es movia. Era com si ho acceptés. Li vaig demanar el perquè, per què s’havia llançat? No va contestar. Llavors vaig vestir-me i vaig anar a retrobar-m’hi al cementiri.