Dia: 26 d'abril de 2021

Pau Bosch Cañada_3r B Col·legi Sant Ermengol
Era el sopar de Nadal, vaig seure al costat de la meva àvia. A mig sopar, l’oncle Joan va marxar. Aleshores vaig anar al lavabo, que és al jardí. De camí vaig veure uns pèls gruixuts i de diferents colors. Vaig seguir el rastre i vaig veure una manada de rens que estaven menjant però també hi havia el meu oncle i al moment vaig pensar que era un somni, però vaig tornar a taula. Després, algú va tocar una campana i va aparèixer el Pare Noel. -Pau, mira, ja ve el Pare Noel – em va dir l’àvia.  Però el que no sabia és que li havia vist la barba postissa i li vaig preguntar:
– Què fa l’oncle disfressat?
L’àvia es va quedar sense paraules.

Àlex Orona Solé_3r A Col·legi Sant Ermengol
Desitjar de vegades no és bo. Aquell dia vaig cridar sense pensar. Tan debò no existissis! Al cap dels dies vaig trobar un home de negre que em va mirar fixament i em va dir si recordava el meu desig. Aquell dia t’estava escoltant, semblaves bastant desesperat i convençut amb el que deies, en aquell instant es podria haver parat el món per escoltar la teva petició i aquell instant va ser el que em va convèncer per ajudar-te. Va desaparèixer del tot i al seu darrere, efectivament, hi havia el meu desig, vaig observar atentament el seu cos inert mentre em regalimava una llàgrima pel rostre. Des de llavors no he tornat a obrir la boca.