Dia: 30 d'abril de 2021

Lander Teixeira Sánchez_4t A Col·legi Mare Janer

Era un dia d’estiu. Jo, jugant a casa tranquil·lament amb alguns dels meus videojocs preferits i mirant les sèries japoneses recomanades pels amics. Fins que sento el timbre. Era ma mare dient-me que baixés a ajudar-la, perquè aquell era el dia d’anar a comprar. Però no havia comprat menjar…, sinó un moble més gran que l’Empire State. Vam trigar més de trenta minuts per pujar-lo a casa i tota una tarda perduda muntant-lo tot sol. A la nit van venir unes amigues de ma germana i ma mare va sortir a sopar. Amb els amics no hi podia comptar. Vaig decidir sortir, així que vaig marxar de casa. No vaig tornar fins l’endemà.

Anna Pueyo Roda_4t A Col·legi Mare Janer

Els ulls volaven com ocells a la nit. Paraula a paraula m’anava submergint en aquelles pàgines amb olor de vell. Cal·ligrafia antiga i una història apassionant en cada capítol. Cada frase i cada lletra em feien ignorar l’infern amb què coexistia.
Però ja era hora d’acabar. Tocava llegir l’última paraula de l’última frase de l’última pàgina de l’últim capítol, d’aquell fantàstic llibre que tant m’havia ajudat. Però aquest cop era diferent, no era un “fins aviat”, no era un “ja ens veurem”. Ja res seria igual, no ens tornaríem a veure, no aquí, no ara, no amb aquest nom o amb aquesta cara.
Ara i per sempre: gràcies i adeu, estimat.