L’última ruta

Dylan Toribio Moreno_3r E EA Segona Ens. d’Encamp

Anava de camí a l’escola amb la moto com sempre. Ja a classe, estava esperant el meu millor amic, però no arribava. Vaig decidir anar-lo a veure a les cinc amb la moto. En arribar la seva mare plorava i li vaig demanar què li passava amb tota confiança, ja que era com la meva segona mare. Va explicar-me que el dia anterior, quan vam quedar amb les motos, va patir un accident. Per dins era com si una part de mi hagués marxat, tenia el cor trencat. Vaig passar tot el camí plorant. No vaig ser capaç de pujar a la moto perquè em recordava a ell. El funeral va ser el pitjor. M’agradaria haver-lo acompanyat, canviar-me per ell.

Mira sempre endavant

David Da Costa Carvalho_3r E Ea Segona Ensensenyança d’Encamp

Anava caminant pel carrer i vaig mirar al meu costat. De sobte, vaig veure un home que em saludava. Quan vaig respondre amb un gest, em va mirar amb expressió estranya. En veure això, vaig mirar al costat i vaig veure una altra persona. No em saludava a mi. Incòmode, vaig assegurar-me que ningú se n’havia adonat i vaig continuar caminant mirant a terra mentre sentia una gran vergonya pel que havia passat. Per fi, en arribar al meu cotxe, vaig posar-lo en marxa i vaig prendre una decisió: mai més passaria per aquell carrer.