Lliure per sempre

Maria Bonafé Fuentes_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
La Cristina tenia una vida difícil. Vivia interna en un psiquiàtric, degut a una alteració greu en la personalitat. En aquell lloc se sentia presonera, com un ocell engabiat. Una part molt profunda d’ella necessitava alliberar-se. Portava massa temps sent observada com un ésser estrany. Però hi havia una altra part que l’impedia sortir d’allà, unes cadenes invisibles que l’obligaven a quedar-se retinguda. Un dia va decidir sortir d’aquella foscor. La seva vida valia més que allò. Ser tractada humanament la va ajudar a recuperar-se de tot el patit. Se sentia estimada, que la seva existència tenia sentit. Aleshores, va començar a viure.

La gata inspiradora

Noemí Codó Gasa_3r COL·LEGI SAGRADA FAMÍLIA
Els animals de companyia ens condueixen cada moment de la nostra vida. No sé si teniu animals a casa, doncs jo sí, tinc una gata de raça morisca, és a dir, és molt acolorida. Es diu Lia ja que és molt entremaliada i curiosa. Un dia, al pare se li van caure unes quantes monedes i quan anava a recollir-les va haver de marxar. Després, quan va tornar es va trobar algunes de les monedes desaparegudes, l’endemà les va cercar al cantó de la Lia, dormint tranquil·lament amb la seva manta. Us preguntareu què té a veure aquest títol amb aquest relat, doncs que no sabia de què parlar fins que ve la Lia, es posa a sobre meu i m’inspira.