Laura Rabasa Guerrero_4t C Col·legi Mare Janer
M’agenollo i amb la veu trencada pregunto a la mare:
–Tu també el veus, oi? Encara el sento remugar per tot. Per Nadal, no seu a la meva vora fent acudits mentre menja neules. A l’estiu, surto de la piscina i espero veure’l a l’hamaca; i a la tardor, trobo a faltar aixecar-me d’hora per anar a buscar bolets. Com ja deus saber, qui pitjor està és l’àvia, que sovint plora perquè l’enyora. Veure-ho em trenca el cor. He reviscut la teva mort i no t’he visitat per no patir més, però ja soc aquí. Tingues cura de l’avi com fins ara ell l’ha tingut de mi.
M’aixeco plorant i surto del cementiri cap al cotxe del pare, que m’espera a fora.