Dia: 20 de maig de 2021

Manal Soussi_3ème F Lycée Comte de Foix

Em vaig despertar quan començava a escoltar un soroll que semblava algú que no parava de riure des de fora. Amb els ulls mig adormits, vaig mirar l’hora al rellotge que tinc al costat damunt de la meva tauleta de nit i eren les cinc de la matinada. Vaig anar fins a la finestra amb uns passos pesats i m’hi vaig apropar, i vaig poder observar una criatura amb uns ulls rodonets blaus, el seu nas vermellós i petit, amb uns llavis fins i rosats, amb un cos pelut suau i lila que em semblava familiar… ERA EL MEU AMIC D’INFÀNCIA! Però jo recordo que era imaginari i ara semblava real mentre m’observava amb uns ulls melancòlics.

Yèdid Santaella_3ème F Lycée Comte de Foix

Aquest matí he saludat un home perquè pensava que m’estava saludant a mi. Però a qui estava saludant era a una dona del meu darrere. Per evitar la vergonya m’he començat a gratar els cabells. En aquell mateix moment tot­hom s’ha girat cap a mi rient i parlant sobre els meus suposats polls. Per por a quedar retratat enmig de la multitud, m’he posat la mà a la boca i he començat a cantar. La gent, un altre cop, s’ha posat a riure de mi perquè el cant no és el meu fort. Així he après molt sobre la societat actual. Inconscientment fem el que faci falta per complaure els gustos dels altres i no hauríem de burlar-nos dels altres per res.