Manal Soussi_3ème F Lycée Comte de Foix
Em vaig despertar quan començava a escoltar un soroll que semblava algú que no parava de riure des de fora. Amb els ulls mig adormits, vaig mirar l’hora al rellotge que tinc al costat damunt de la meva tauleta de nit i eren les cinc de la matinada. Vaig anar fins a la finestra amb uns passos pesats i m’hi vaig apropar, i vaig poder observar una criatura amb uns ulls rodonets blaus, el seu nas vermellós i petit, amb uns llavis fins i rosats, amb un cos pelut suau i lila que em semblava familiar… ERA EL MEU AMIC D’INFÀNCIA! Però jo recordo que era imaginari i ara semblava real mentre m’observava amb uns ulls melancòlics.