M. Flavia Castelhano_4t B Col·legi Mare Janer
Obro els ulls i veig la foscor. M’adono que ja no és un malson, sinó la vida real, la vida on he viscut els meus seixanta anys, on he vist la llum del sol, tan clara i tan brillant, i que ara ja no veuré mai més.
Respiro, ràpid, acabant els meus últims àtoms d’oxigen, que transformo en diòxid de carboni. Aquests àtoms que estan posant fi a la meva vida em deixen sense respiració. Ho sé. Sé del cert que quan tanqui els ulls la foscor serà encara més fosca; la llum mai no arribarà dins la capsa. En els meus moments d’ansietat crido, grato la tapa de fusta, i intento trencar-la. Ho intento tot. Que algú m’escolti. Que algú em salvi.