Sense sortida

Laura Cabot Marcos_3r A Col·legi Sant Ermengol

Em va atrapar, em va tancar, envoltada de barrots i totalment a les fosques, espantada i pregant en aquell petit forat; el meu cos recargolat agafava la forma d’aquell habitacle ombrívol i, allà dins, la por anava envaint tot aquell espai negre que m’envoltava, vaig creure dir adeu al món en silenci. Mentre a la meva ment acudien records del passat, moments dolços, persones a qui no vaig demanar mai perdó, rialles, plors… De cop, poderoses fulles afilades venien cap a mi, em vaig quedar esglaiada, les vaig notar travessar aquella paret. I de sobte, aplaudiments. Com? No ho sé… Per sort, vaig sortir il·lesa d’aquell truc de màgia.