Dia: 9 de maig de 2022

Inés Lopes_3r B EA 2A Ensenyança d’Ordino
Ostres! Què és això? Noto com si estigués surant i hi veig borrós; què m’està passant? Tinc 80 anys i és la millor sensació que he experimentat mai; sento com si estigués al paradís. Mira! Una llum blanca. Ah, no veig res, és massa forta! Per fi s’ha apagat. I ara què? Clàudia, ets tu? T’escolto! Tranquil·la, estic molt bé, però no et veig. Què m’està passant? Ah, mira, ja et veig, ja et veig! Espera… aquesta soc jo! Què? Ai no, Clàudia! No ploris, reina! No et volia deixar sola! No vull que et preocupis. Estic bé. Encara que tu no em vegis jo sempre estaré amb tu, vetllant per vosaltres. T’estimo molt, amor, espero que siguis feliç.

Joan Lestang_3r B  EA 2A Ensenyança d’Ordino
Estic fart de la moto Kawasaki que em desperta cada matí. Aquella persona amb poca empatia que segurament mai en sabré el nom ni ell el meu. Algun dia em despertaré abans que ell per poder dir-li a la cara el que em porto guardant des que vaig començar la secundària. El noi aquest m’imagino que és el típic jove il·luminat que es creu més guai per accelerar en un barri de gent gran. El problema és que tots els dies és el mateix soroll, a la mateixa hora. Per culpa d’aquest il·luminat (o il·luminada) sempre em quedo sense saber què passa finalment al meu somni; rebré el petó o una cleca pel meu atreviment?
Ja t’atraparé, ja…